La Resid\u00e8ncia Santa Marta compleix enguany el seu 40 aniversari. Dins dels actes d’aquesta efem\u00e8ride s’ha celebrat una Taula Redona denominada \u201cPassat, Present i Futur de la Resid\u00e8ncia Santa Marta\u201d en la qual van participar l’Alcalde Marcos Zaragoza, actual president del centre assistencial, i els expresidents Gin\u00e9s P\u00e9rez, Agust\u00edn Llorca i Pedro Llinares. La trobada ha servit per a posar en valor un model de gesti\u00f3 \u00fanic en el qual la solidaritat ciutadana ha sigut, des del segle XVII, el motor principal de la instituci\u00f3.<\/p>\n
Aquest f\u00f2rum de debat es va celebrar en el Sal\u00f3 Don Pedro de la Barbera dels Aragon\u00e9s i va comptar amb la pres\u00e8ncia de la regidora de Serveis Socials, Maite S\u00e1nchez; membres de la Corporaci\u00f3; la directora de la Resid\u00e8ncia Santa Marta, Cristina Vaquero; el director del Centre de Dia, Pepe Segrelles; familiars, usuaris i treballadors, aix\u00ed com entitats socials i culturals, que van omplir per complet aquest espai.<\/p>\n
La Taula Redona, moderada per Marta Llinares, va comen\u00e7ar recordant quina \u00e9s la hist\u00f2ria de la Resid\u00e8ncia Santa Marta, des dels seus or\u00edgens que van m\u00e9s enll\u00e0 de 1986, data en la qual es va al\u00e7ar l’actual edifici que compleix el seu 40 aniversari.<\/p>\n
La hist\u00f2ria d’aquest centre assistencial arranca en el segle XVII, en concret, el 20 d’agost de 1668. Aquesta data \u00e9s la del primer apunt en el llibre d’administraci\u00f3 del que es coneixia com a Hospital-Asil i que era un hospital destinat a \u201cpobres de solemnitat, pelegrins i transe\u00fcnts\u201d. Aquest passar\u00e0 a ser un hospital municipal reglat en 1912 i en 1931-1932 es converteix en asil municipal. \u00c9s en 1969 quan s’aproven els estatuts i el nom d’Hospital-Asil Santa Marta, sent una instituci\u00f3 formalitzada amb patronat propi.<\/p>\n
Els ponents van explicar com va ser el seu mandat al capdavant del centre assistencial. Gin\u00e9s P\u00e9rez, president des de 1974, va recordar les prec\u00e0ries condicions de l’antiga seu, avui la Casa de la Joventut, on a penes cinc monges atenien una vintena d’asilats sense personal contractat: \u201cLes instal\u00b7lacions tenien uns 200 anys i l’estat era lamentable. Hi havia entre 18 i 20 usuaris i entre 4 i 5 monges. No hi havia emprats, elles eren les que barallaven tot el dia amb ells. L’asil es mantenia llavors de les pensions -si \u00e9s que els usuaris tenien alguna- col\u00b7laborant amb el 80%\u201d.<\/p>\n
P\u00e9rez va destacar com la mobilitzaci\u00f3 ciutadana \u2014mitjan\u00e7ant revetles, sopars i esdeveniments esportius\u2014 va ser clau per a adquirir els terrenys actuals, gr\u00e0cies tamb\u00e9 a les donacions de les Germanes Aragon\u00e9s Soler i la fam\u00edlia Bald\u00f3 Pastor: \u201cPlantegem a l’Ajuntament que gastar els diners en aquest centre vell ens semblava una despesa no adequada: estava molt encaixonat en el centre hist\u00f2ric, no disposava de llocs per a passejar, arbres o vegetaci\u00f3\u201d.<\/p>\n
El projecte es va encarregar a l’arquitecte Emilio Alberola i el 20 de desembre de 1976 \u201cmuntem un sopar per a tota la gent de la Vila Joiosa i presentem el projecte i la maqueta de construcci\u00f3\u201d. Gin\u00e9s P\u00e9rez va explicar que \u201cl’Ajuntament ens va donar un donatiu, i aconseguim un donatiu del Ministeri a Madrid de 300.000 pessetes. Ac\u00ed iniciem la primera fase: fonamentaci\u00f3 i estructura. Despr\u00e9s la segona fase amb ajuda de la Generalitat\u201d.<\/p>\n
Agust\u00edn Llorca va assumir el c\u00e0rrec en 1986, amb Paco Riquelme com a Alcalde de la Vila Joiosa. Llorca va parlar de la inauguraci\u00f3 de l’actual edifici: \u201cCrec que va ser un de les fites m\u00e9s importants d’aquest poble\u201d. Dels 182 milions de pessetes que va costar l’edifici, el 36% (64,5 milions) va provenir directament de la solidaritat ciutadana i donacions particulars. L’Ajuntament va posar 59 milions, la Generalitat 42 i el Ministeri de Treball 16,5 milions. \u201cVa ser la primera causa ciutadana de la Vila Joiosa i vam ser pioners en aquesta col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablic-privada\u201d, va assenyalar Llorca, recordant que el centre va comen\u00e7ar a funcionar amb nom\u00e9s tres empleats i sota la tutela de les Germanes Salesianes.<\/p>\n
Per a l’expresident, haver sigut el m\u00e0xim responsable de la Junta de l’Hospital-Asil \u201cva ser per a mi un honor i una gran satisfacci\u00f3. Em va donar una riquesa personal enorme tractar amb les monges i els ancians, i estar en continu contacte amb el poble\u201d.<\/p>\n
En aquella \u00e8poca es van marcar objectius concrets com acabar la resid\u00e8ncia i mantenir viva la flama entre l’Hospital Asil i el poble. \u201cConstitu\u00efm una comissi\u00f3 mixta Hospital-Ajuntament per a adjudicar l’obra final. Entre 1984 i 1985 es van adjudicar totes les obres per a acabar l’edifici, incl\u00f2s l’equipament\u201d, indique. Tamb\u00e9 \u201cva ser vital l’acord i comprom\u00eds de continu\u00eftat al qual arribem amb la Congregaci\u00f3 de Germanes Salesianes del Sagrat Cor de Jes\u00fas\u201d.<\/p>\n
Pedro Llinares assumeix el seu c\u00e0rrec ja en el segle XXI amb una Resid\u00e8ncia Santa Marta en ple funcionament. Va subratllar la import\u00e0ncia de l’estabilitat econ\u00f2mica i el valor emocional del tracte directe amb els majors i les religioses: \u201cVaig tenir dues sorts molt grans: un gran equip de gent molt bo i una \u00e8poca en la qual l’economia estava pr\u00f2spera, la qual cosa es reflectia en els ingressos de la resid\u00e8ncia. Gr\u00e0cies a aquestes dues coses no passem ofecs\u201d.<\/p>\n
Llinares va recordar la faceta m\u00e9s personal del seu mandat: \u201cEm va afectar molt el tracte amb els majors i les monges. L’afecte que et retornen quan parles amb ells o simplement els poses la m\u00e0 damunt… per a ells era com si els hagueres regalat alguna cosa. Em va marcar molt aquesta etapa de tres anys i mig\u201d.<\/p>\n
L’Alcalde Marcos Zaragoza, actual president de la Resid\u00e8ncia Santa Marta, va abordar els reptes del present. Despr\u00e9s de l’eixida de la congregaci\u00f3 religiosa, la resid\u00e8ncia ha afrontat una transici\u00f3 cap a una gesti\u00f3 m\u00e9s professionalitzada. Saragossa va defensar la seua decisi\u00f3 d’assumir una presid\u00e8ncia executiva per a evitar que la instituci\u00f3 perda la seua ess\u00e8ncia personalista: “Deixar en mans de funcionaris una cosa amb tanta hist\u00f2ria i personalitat em semblava un error tremend; hem de gestionar de manera professional sense perdre l’arrelament social”.<\/p>\n
L’Alcalde va recordar que \u201cva ser una transici\u00f3 convulsa, perqu\u00e8 canviem un poc el paradigma d’una hist\u00f2ria social des del segle XVII a una cosa totalment funcionarial. Per\u00f2 la responsabilitat al final recau sobre el president, que \u00e9s el que gestiona\u201d.<\/p>\n
Sobre el futur, Marcos Zaragoza va afirmar que \u201cestem en un punt de no retorn, afortunadament\u201d ja que l’Ajuntament t\u00e9 sobre la taula un ambici\u00f3s projecte de reforma integral. \u201c\u00c9s una inversi\u00f3 potent, possiblement la m\u00e9s important en mat\u00e8ria social de les \u00faltimes d\u00e8cades a la Vila Joiosa. I ho fem mantenint l’ess\u00e8ncia: la titularitat p\u00fablica i l’esperit de servei. Estem treballant amb la Generalitat bra\u00e7 a bra\u00e7 perqu\u00e8 aquest model de centre assistencial \u00e9s una singularitat que hem de protegir\u201d.<\/p>\n
La taula redona va concloure amb una crida un\u00e0nime a protegir el “patrimoni emocional” que representa la Resid\u00e8ncia Santa Marta per a la Vila Joiosa. Com va resumir Gin\u00e9s P\u00e9rez: “Si el poble deixa de sentir que l’Hospital Asil \u00e9s seu, haurem perdut la batalla, per molt bonic que siga l’edifici”.<\/p>\n
Els actes del 40 aniversari continuen del 18 al 21 de maig, de 10:30 a 12:30 hores, als jardins de la Resid\u00e8ncia, on hi haur\u00e0 tallers intergeneracionals amb xiquets i xiquetes dels col\u00b7legis de la Vila Joiosa.<\/p>\n
El 5 de juny, a les 18:00 hores, hi haur\u00e0 unes jornades de portes obertes amb exposici\u00f3 de fotos antigues al jard\u00ed i berenar de xocolate i coca. El 5 de setembre, a les 21:00 hores, tindr\u00e0 lloc la revetla als jardins de la Resid\u00e8ncia.<\/p>\n
Com a tancament, el 23 d’octubre, a les 20:00 hores, en el Teatre Auditori, se celebrar\u00e0 la gala del 40 aniversari, que inclour\u00e0 un homenatge als presidents i l’actuaci\u00f3 \u201cEl Cor de la mem\u00f2ria\u201d, d’Alcoi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’Alcalde Marcos Zaragoza, actual president del centre assistencial, debat sobre \u201cPassat, Present i Futur\u201d amb els expresidents Gin\u00e9s P\u00e9rez, Agust\u00edn Llorca i Pedro Llinares La Resid\u00e8ncia Santa Marta compleix enguany el seu 40 aniversari. Dins dels actes d’aquesta efem\u00e8ride s’ha celebrat una Taula Redona denominada \u201cPassat, Present i Futur de la Resid\u00e8ncia Santa Marta\u201d en […]<\/p>\n","protected":false},"author":46,"featured_media":28547,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[312,1],"tags":[],"class_list":["post-28545","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-serveis-socials-i-igualtat","category-sin-categorizar"],"yoast_head":"\n